Les petites Ventafocs se’n van al ball

S’obre el teló i veiem la Ventafocs a prop de la xemeneia, a la cuina, somniant desperta
en el ball que s’està organitzant al palau, i desitjant que la seva mare encara fos
viva per poder veure l’esdeveniment. El Príncep ha de conèixer totes les dones nobles del
reialme i triar, entre elles, una futura esposa. La Ventafocs anhela poder ballar tota la
nit.
Però avui encara té més feina que mai i comença a escombrar el terra de la cuina. Per sort,
els seus amics, els ratolins, l’ajuden. Els gats entremaliats, però, no els deixen fer la feina i, sense que ho sàpiga el gat de la casa, intenten atrapar els ratolins. Quan aquest gat entra a la cuina acompanyat de les germanastres, els ratolins aprofiten per escapar-se i els gats, obedients al seu líder, marxen de la cuina. La Ventafocs es torna a trobar sola, però els seus amics ratolins aviat tornen per ballar, i aconsegueix convèncer els gats de ballar tots plegats. De nou, el gat de la casa els interromp i, quan el veuen arribar, gats i ratolins marxen corrent.
La Ventafocs, trista perquè no té cap vestit per anar al ball, segueix treballant fins que arriben els seus altres amics, els ocells, que volen cap a ella per animar-la. Ballen per a ella i li porten un dels vestits més bonics de la seva mare. La Ventafocs salta d’alegria, però en un atac de gelosia les seves germanastres li estripen la roba!
De sobte, però, una dona misteriosa entra a la cuina. És una vella captaire coberta amb una capa. La Ventafocs li dóna menjar, molt generosament, però les germanastres li tenen por i la fan fora de casa.

Arriba llavors un missatger reial i porta a la Ventafocs una invitació oficial al ball. Les germanastres, geloses, li treuen de les mans de la Ventafocs i li diuen que de ben segur que ella no hi anirà.

Les germanastres es comencen a preparar per la festa. S’emproven tot tipus de barrets, de joies i de maquillatge, desfilant en va amunt i avall davant del mirall. La professora de dansa i les seves alumnes ensenyen a les dues germanastres els últims passos, i llavors ja són a punt per anar al gran ball. Finalment se’n van i deixen a casa la Ventafocs, que balla amb la seva escombra.

En aquell moment, la vella captaire torna a aparèixer per agrair a la Ventafocs l’anterior ajuda. Es treu la capa per descobrir un vestit brillant de tela d’argent. “No tinguis por”, li diu, “sóc la teva fada padrina. El rei ha convidat a tota noia soltera de sang noble, i això t’inclou a tu també. Així que has d’anar al ball, però et falta un vestit!”

Demana ajuda a les seves fades assistents per cosir una preciosa capa i el vestit més bonic del món per a la Ventafocs, i fa venir unes carbasses màgiques i uns misteriosos lacais per poder dur a terme l’encanteri. 

La Fada Padrina dóna unes sabates de vidre a la Ventafocs i tan sols li posa una condició: “Escolta’m, i escolta’m bé, Ventafocs. Le meva màgia no pot funcionar més enllà de mitjanit. Quan el rellotge marqui les dotze, tot tornarà a ser el que era abans”. Apareixen les estrelles per acabar l’encanteri, i guien a la Ventafocs cap al ball, dins el seu bonic carruatge.

******
PAUSA 20 MINUTS

******

El ball està ben animat i l’arribada de les germanastres, que fan tot el possible per cridar l’atenció, és un gran entreteniment per a les dames de la cort fins que un conjunt de trompetes anuncia l’arribada del Príncep. Les dames de la cort i totes les princeses que van arribant es deleixen per un ball amb aquell jove! Els arlequins divertits alegren el palau, i les germanastres no es perden cap oportunitat de fer-se veure pel príncep.

Tot de cop, el temps sembla aturar-se per la màgia de la fada padrina i les seves assistents, que anuncien l’arribada d’una persona que fa tard. Qui podria ser? Una princesa apareix a dalt de les escales. La seva cara li sona a tothom, però alhora ningú no la coneix. El Príncep està gairebé hipnotitzat per la seva bellesa, i li proposa immediatament de ballar.

Els convidats deixen lloc al Príncep i a la Ventafocs, que ara ballen sols. Però de sobte, el rellotge comença a tocar les dotze. La Ventafocs recorda que ha de marxar abans que l’encanteri deixi de tenir efecte. Marxa de cop i tan de pressa que, pel camí, li cau una de les boniques sabates de vidre.

El Príncep troba la sabata, i es pregunta ansiosament on deu ser l’altra. Promet buscar la noia misteriosa a cada racó del seu reialme, i dóna per acabat el ball.

*****

PAUSA 5 MINUTS

PER FAVOR, NO US AIXEQUEU

*****

El Príncep, amb l’ajuda del seu patge, busca a tot arreu la propietària de la sabata. Quan ja ho dóna per perdut, apareix la fada padrina i li diu que ella el guiarà, però que la cerca serà ben llarga: haurà de passar per les quatre estacions, i després trobarà on viu la seva estimada.

Mentrestant, la Ventafocs va de nou mal vestida i segueix somiant en aquell ball. No pot haver sigut veritat. Però la sabata que guarda a la butxaca li recorda, instant rere instant, que aquell bell somni era realitat.
Les germanastres es desperten, cansades, i recorden el ball, pensant que mentrestant la Ventafocs era a casa treballant.

Sortosament, el Príncep arriba a casa de la Ventafocs, i descobreix qui és la propietària de l’altra sabata. Se l’emporta immediatament al palau, on els espera la Fada Padrina, que se’ls endurà a un món màgic on hi regna la felicitat.